En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
Per expressar el sentit 'd'una manera immediata', es poden fer servir les expressions de seguida, immediatament, tot seguit, a l'instant, a l'acte, entre altres, però no d'immediat. Per exemple:
Si envies la consulta, t'ho resolen immediatament (i no t'ho resolen d'immediat).
Revelem fotos a l [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
habitual és distingir el complement que expressa l'àmbit d'aplicació del complement que expressa opinió o punt de vista.
1. Àmbit d'aplicació
El complement que indica l'àmbit d'aplicació o de referència d'un fet o l'afectació d'algú donada una circumstància s'introdueix amb la preposició per a. Sovint hi [...]
Els pronoms indefinits (algú, qualsevol, ningú, un, una, quelcom, res, altre) poden anar acompanyats d'un adjectiu. Per exemple:
T'has fixat en algú concret?
No conec ningú mereixedor de la meva confiança.
Busco quelcom original.
No he comprat res barat.
En el cas dels pronoms res i quelcom, a [...]
qualificació d'apte
Tot i que el diccionari normatiu no recull la forma apte com a nom, també es fa servir per fer referència a 'qualificació'. Quan es parla de qualificacions acadèmiques (excel·lent, notable, aprovat, apte i suspens), s'utilitzen com a noms i, en conseqüència, no han de concordar [...]
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida devocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]